drammaturgia.it
Home | Cinema | Teatro | Opera e concerti | Danza | Mostre | Varia | Televisioni | Libri | Riviste
Punto sul vivo | Segnal@zioni | Saggi | Profili-interviste | Link | Contatti
cerca in vai

Il potere della narrazione

di Francesc Massip
  Les mil i una nits
Data di pubblicazione su web 31/08/2005  

COMEDIANTS: EL PODER DEL RELAT
Comediants ha estrenat aquest estiu, als jardins de l'Alcàsser de Córdova, el seu darrer muntatge, sota la batuta de Joan Font: "Les mil i una nits" que al febrer de 2006 farà temporada al Teatre Tívoli de Barcelona. Que l'estrena oficial s'hagi fet a l'antiga capital del califat omeia adquireix tot el seu sentit per tractar-se de l'obra capital de la fabulística àrab medieval, compendi de les mil i una contalles que de ben segur ressonaven en el dèdal de carrerons que encara avui conformen el barri antic cordovès. A sopluig dels patis coberts de gessamins, murtres i geranis, i animats per la sonora frescor de les fonts, els relats orientals devien passejar-se amb naturalitat en la veu i en la dansa dels experts artistes andalusís. De tot allò avui només en queda la pura façana turística, perquè les imaginatives faules del célebre recull han quedat sepultades per l'ominós i vulgar martelleig televisiu, capaç de desertitzar tota capacitat de somni i fantasia.

Comediants
Les mil i una nits


 
EROTISME
Malgrat la sensualitat que encara atribuïm als habitants del sud, el cert és que el muntatge de Comediants va sorprendre a molts per la naturalitat amb què s'exhibien actors i actrius en porreta, i vam sentir com el públic comentava que, és clar, s'entenia que ho fessin els catalans, que no es tallen de mostrarse a pèl. Veritat o mentida, la parladuria em va fer recordar aquell cronista castellà que el 1414 assistia atònit a les festes de Coronació de Ferran d’Antequera a l'Aljaferia de Saragossa, i descrivia amb tot detall, i amb sorpresa, que el rei, després de coronar i posar l'anell a la reina, la besà a la boca, cosa que la va fer enrojolar i, torbada, li va caure la corona del cap. La besada reial, diu el cronista, va plaure molt als catalans "que lo han por costumbre".

L'erotisme és un dels elements constitutius de la col.lecció de "Les mil i una nits" i de les cultures orientals (índia, persa, aràbiga) que l'han configurat al llarg dels segles, i un dels components cabdals de la literatura andalusí d'època califal, a anys llum dels puritanismes que després afectarien tant a islàmics com a cristians fins avui mateix. Una voluptuositat que Comediants ha servit en clau mediterrània amb la pell a l'aire o lleugerament coberta amb teixits acolorits i transparents.

BIBLIOCIDI
L'espectacle arrenca amb un punt d'ancoratge amb l'actualitat: la destrucció de la Biblioteca de Bagdad amb l'ocupació ianqui del país. I és que l'antiga Babilònia és un dels espais més esplendorós i actiu de la ficció dels mil i un relats. En l'aiguabarreig provocat per la invasió de la capital iraquiana, la Biblioteca va ser saquejada i cremada, i els personatges que enceten l’espectacle es dediquen a salvar les restes del naufragi. El motiu de la crema de llibres ha estat sinistra pràctica de tots els fanatismes: des de l’incendi de la célebre biblioteca d'Alexandria fins a la conversió de la Biblioteca de Sarajevo en cendres pels bombardeigs serbis, el rosari d'accions piroliteràries és inacabable: i si el 976, quan va morir el califa Al-Hakam II, el constructor del bellíssim mihrab de la mesquita de Córdova, el rigoristes van cremar bona part de la seva preciosa biblioteca perquè incloïa obres de l'antiguitat clàssica, l'inquisidor Torquemada a l'Espanya del s.XV i Fra Villalpando al Yucatán del s.XVI van fer pires de costosos manuscrits miniats, els uns cremats per tractar-se de bíblies en llengua vulgar, els altres per ser llibres sagrats maies. El bibliocidi ha estat una de les més perverses formes de dominació i anihilació de pobles i cultures.

Comediants
Les mil i una nits


 
ENFILALL DE SOMNIS
Ara bé, els somnis no cremen si hi ha algú que pugui continuar explicant-los. Així ho fan per tradició secular els kissagu o contahistòries del món àrab. Així també, en l'espectacle, els rescatadors de llibres quan, en un descans de la seva tasca salvadora, es treuen les granotes de treball i assumeixen el rol d'un enfilall de personatges del famós compendi i n'escenifiquen algunes de les històries, una representació en segon grau que serà interrompuda puntualment pel so dels bombardeigs o les incursions nocturnes dels saquejadors. A començar per la història inicial, la del rei sassànida Xahriar que en descobrir l'adulteri de la seva esposa decideix jeure cada nit amb una donzella per matar-la a l'alba. L'inexorable destí és capgirat per la filla del visir, la cultivada Xahrazad, que va enllaçant contalles amb la traça d'interrompre-les en el moment culminant quan espunta el sol, hàbil estratagema que li permet de sobreviure, nit rere nit, a cop de faula.

L'espai escènic de Frederic Amat presenta un andamiatge laberíntic en tres pisos com a prestatgeries gegantines on s'apilen els llibres recremats. Un espai que serà transitat pels intèrprets i les seves històries per evocar tots els decorats possibles, des del desert travessat per una caravana de camells que llisquen per un carril, fins als sumptuosos llits on els amants es vesteixen la túnica del plaer, passant pel vaixell sacsejat per un mar enfurit. Hi ha estances tancades amb parets de plàstic on s'endevina l'acció com en el teatre d'ombres, un gènere tan oriental com les històries, i on l'execució dels sorpresos adúlters s'evidencia amb una taca vermella escopida sobre el mur transparent. Hi ha un fértil repertori de màscares que esmolen la imaginació de l'espectador: els esperits de la mort, l'assaltador de camins, el geni dels tres caps i el vestit ple d'ulls que tot ho vigilen. Hi ha la imaginativa utilització d'objectes humils com l'ombrel.la o la manta convertits en cavall.

Un expressiu conjunt d'intèrprets fan fluir les accions i les paraules, des de Txe Arana com a Xahrazad i Queralt Albinyana com sa germana Duniazad, fins a Jordi Rallo, Ivan Tàpia o Roger Julià, passant per l'activíssima i camaleònica Alma Alonso, entre d'altres, que mantenen l’espectador enfilat en la tensió del relat i duen a bon port i a bon ritme la representació, potser un pèl llarga, però que no dubtem s'esponjarà en el rodatge.

Comediants
Les mil i una nits


 
L'ENTRAMAT MUSICAL
La guinda de l'espectacle va a càrrec de la base melòdica en què recolza, obra del compositor kurd d'origen siri Gani Mirzo. Sonen llaüts i altres instruments orientals juntament amb el violoncel, la guitarra o el 'cajón' flamenc i s'entrellacen els ritmes orientals amb el flamenc i el jazz. Sona el cant del muetzí cridant a l'oració i, sobretot, la poderosa veu de l'algeriana Neila Benbey que interpreta càlides cançons dedicades a l'amant ("Ya Habibi") i que evoquen les célebres 'kharges' mossàrabs de l’Al-Andalus com la que diu: "No t'amaré sinó amb la condició que ajuntis el braçalet del meu turmell amb les meves arracades".

El poder necessita súbdits atemorits per perpetuar-se, però una història bonica allunya de la por i de l'angoixa i és bàlsam del sofriment. Els que abusen del poder es queden sense històries; l'injust roman sense memòria. Xahrazad aposta pel poder del relat, per l'autoritat de la literatura, per la seducció de la rondalla com a antídot contra la dominació i l'hostilitat. Comediants dóna veu a aquest clam i el fa viable a escena.

Les mil i una nits
cast cast & credits
 


Lettere da Barcellona I:

La danza-teatro en Catalunya

 

 

Lettere da Barcellona II: La fura dels Baus:del teatre ritual al virtual



 


 

Comediants
Les mil i una nits

 
 
 
 
 
 
 
 

Comediants
Les mil i una nits

 
Firenze University Press
tel. (+39) 055 2757700 - fax (+39) 055 2757712
Via Cittadella 7 - 50144 Firenze

web:  http://www.fupress.com
email:info@fupress.com
© Firenze University Press 2013